Nota de premsa de l'Ajuntament.
VALÈNCIA, DIMARTS
31 DE GENER DE 2016
La
regidora de Cultura ha presentat hui esta publicació, que abona i posa en valor
la lluita en defensa de l'horta i del patrimoni cultural, rural i històric
valencià
L'AJUNTAMENT EDITA EL LLIBRE D'HOMENATGE A EDUARD PÉREZ LLUCH “VALÈNCIA, QUAN LA CIUTAT APLEGA A L'HORTA”
L'Ajuntament ha publicat el
llibre València, quan la ciutat aplega a
l'horta, un volum de divulgació i recopilació sobre l'activisme i els
reptes en defensa de l'horta de València com a patrimoni cultural i històric i
com a espai de desenvolupament sostenible. A més, l'obra suposa un
reconeixement i homenatge a la figura del difunt historiador i activista veïnal
Eduard Pérez Lluch.
Tal com ha explicat Víctor M. Algarra, l'exemplar arreplega les aportacions
i comunicacions de les Jornades de Patrimoni, Història i Cultura de Campanar i
l'Horta de la Ciutat de València, celebrades al març de l'any passat. Algarra
ha coordinat l'elaboració del llibre junt amb Carmen Cárcel García.
La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha presidit la presentació de València, quan la ciutat aplega a l'horta,
en un acte celebrat este matí en el saló de plens de l'Ajuntament, i en el qual
han pres part també la regidora d'Agricultura, Horta i Pobles de València,
Consol Castillo, i el regidor de Desenvolupament Urbà Sostenible i Habitatge,
Vicent Sarrià. Tal com ha subratllat Tello, el llibre és important “no sols pel
seu contingut, sinó perquè suposa un gir en la línia editorial de l'Ajuntament:
per primera vegada es pren l'horta com a referència ineludible i real, al temps
contemporània i carregada de futur”.
De fet, ha explicat la regidora, “el volum dóna veu no només a
especialistes en l'horta i els seus diversos patrimonis, sinó també a qui és
part inherent d'ella: les i els antics llauradors, les persones que gestionen
horts urbans, o les que lluiten des de fundacions, associacions o moviments
reivindicatius per una horta neta, pròpia i lliure d’edificacions. I sempre amb
la voluntat de mantenir i tenir cura del que ens queda, perquè la puguen
disfrutar les generacions futures”.
Glòria Tello ha defés la necessitat de posar en valor figures “amb qui
estem en deute, i que mereixen un reconeixement de tota la ciutadania per la
seua labor en defensa de les nostres tradicions i el nostre patrimoni, per
haver sigut líders veïnals, pels seus escrits de denúncia, o pel seu afany mobilitzador,
sempre en benefici de València”.
“PLANTEJAMENTS DEPREDADORS,
ECONOMICISTES I INCULTES”
Per la seua banda, la regidora Consol Castillo ha subratllat la importància
del llegat d'Eduard Pérez Lluch i de persones com ell, “que allà pels anys
noranta clamarem amb nivells d'èxit diferents perquè plantejaments depredadors,
economicistes i, fonamentalment, incultes, no aniquilaren mostres ben significatives
del que ens explica com a valencians, i que eren la garantia sostenible de la
projecció de futur de l'horta i el seu patrimoni”.
Castillo ha rememorat les accions del moviment Salvem el Pouet que, si bé,
infructuoses, “sí que van aconseguir generar una nova actitud cap a la
conservació del patrimoni”. “Tot allò que no es coneix no pot estimar-se”, ha
afirmat la regidora, “i estic convençuda que si els valencians hagueren conegut
el valor de l'horta de Campanar i les seues alqueries, hauria estat més difícil
la manipulació que es va produir a mitjan dels anys noranta”.
Per això, la regidora ha assenyalat el repte de les generacions actuals,
“que és conéixer el seu patrimoni, la vida de les seues gents, qui eren i què
feien: el camí del Pouet, les barraques, les alqueries, els molins i les
séquies, que explicaven una manera de viure de la terra, i una manera de
construir i de fer. Ens deien com érem els valencians i ens feia memòria de qui
havíem sigut”, i ha conclòs subratllant la importància d'este homenatge a Eduard
Pérez Lluch, “i a tots els Eduards anònims que no es van resignar que la ciutat
en el seu conjunt, i l'horta, el seu patrimoni rural, cultural, constructiu,
hídric… foren devorats per una insaciable incultura i una desmesurada
cobdícia”.
“NO HEM ARRIBAT TARD”
Durant la seua intervenció, el delegat d'Urbanisme, Vicent Sarrià, ha
destacat també “la importància que per a l'esdevenir de la ciutat té
l'existència de persones lluitadores que defenen un model de ciutat respectuós
amb el passat, que preserva per als nostres fills un entorn irrepetible com
l'horta, i que garantix la qualitat urbana dels barris”.
“No hem arribat tard”, ha assegurat Sàrria, qui s'ha manifestat
“particularment orgullós d'haver pogut parar a temps una revisió del Pla
General que requalificava centenars d'hectàrees d'horta que ara,
afortunadament, disfrutaran de la màxima protecció”. I això, per mitjà d'una
sèrie de plans, programes i legislació “que no sols en garantixen la protecció,
sinó també donen instruments per a aconseguir la seua revitalització i
viabilitat econòmica”. “Perquè de res servix protegir si no es donen
alternatives perquè l'horta siga viable i així també per als que viuen en
ella”, ha assegurat.
El regidor ha assenyalat el “dràstic canvi en este sentit en la ciutat de
València, que”, ha afegit, “no és fàcil ni gratis, perquè suposa reorientar
completament la revisió de l'ordenació de la ciutat per a aconseguir dotacions
i equipaments que l'anterior Govern local havia fiat als sectors urbanitzables”.
“És una tasca ingent”, ha conclòs, “però estem adreçant el rumb”.
EL SENTIR DE LES GENTS I EL
TERRITORI
Finalment, ha pres la paraula el coordinador del llibre, Víctor M. Algarra,
qui ha evocat amb detall la seua labor
professional i d'activisme junt amb el difunt Eduard Pérez Lluch. Tal com ha
explicat Algarra, la defensa dels barris històrics, els antics poblets de
l'horta, i el seu patrimoni cultural, tal com ho entenia Pérez Lluch es basava
en el coneixement profund de la seua història, però sobretot en el sentir de la
seua gent i de la situació real del territori.
El llibre arreplega totes les intervencions de les jornades del passat mes
de març, en què es van abordar distintes vessants, aspectes i mirades sobre el
paisatge històric i l'acció de recuperació: elements concrets, com el regadiu
tradicional, l'abandó de les explotacions agràries, la destrucció del camí del
Pouet, el cas del Cabanyal, els horts urbans de Benimaclet, o el patrimoni
menor dels barris. L'última part del volum porta per títol “In memoriam”, i
suposa un sentit homenatge a la figura de Pérez Lluch a través del testimoni,
reflexions i records de persones que van treballar al seu costat al llarg dels
anys d'investigació, pedagogia i activisme.
Víctor Algarra ha recordat el fracàs de la lluita en defensa del Pouet de
Campanar, que, no obstant això, sí que va suposar una victòria en tant que va
ser germen de la presa de consciència col·lectiva junt amb veïns i veïnes sobre
la importància de la defensa del patrimoni dels barris i pobles; i ha realitzat
un crida a continuar treballant per a recuperar i protegir elements que encara
hui queden.
“És hora de rendir altres homenatges als nostres barris històrics”, ha
assenyalat, “antics pobles de l'horta menyspreats per un tipus de centralisme
que tan sols valorava allò que estava dins de les antigues muralles medievals”.
“No hi ha un centre històric a València: n’hi ha de molts”, ha conclòs, “i la
seua recuperació no és un simple i necessari exercici de dinamització veïnal,
sinó que pot ser una oportunitat de diversificació de l'oferta socioeconòmica,
cultural i inclús turística de València”.
Disposem de material gràfic i
talls de veu.
VALENCIA, MARTES 31 DE
ENERO DE 2016
La concejala de Cultura ha presentado hoy
esta publicación, que respalda y pone en valor la lucha en defensa de la huerta
y del patrimonio cultural, rural e histórico valenciano
EL
AYUNTAMIENTO EDITA EL LIBRO DE HOMENAJE A EDUARD PÉREZ LLUCH “VALÈNCIA, QUAN
LA CIUTAT APLEGA A L’HORTA”
El Ayuntamiento ha publicado el libro València, quan la
ciutat aplega a l’horta, un volumen de
divulgación y recopilación sobre el activismo y los retos en defensa de la
huerta de Valencia como patrimonio cultural e histórico y como espacio de
desarrollo sostenible. Además, la obra supone un reconocimiento y homenaje a la
figura del fallecido historiador y activista vecinal Eduard Pérez Lluch.
Tal como ha explicado
Víctor M. Algarra, el ejemplar recoge las aportaciones y comunicaciones de las
Jornadas de Patrimonio, Historia y Cultura de Campanar y la Huerta de la Ciudad
de Valencia, celebradas en marzo del año pasado. Algarra ha coordinado la
elaboración del libro junto a Carmen Cárcel García.
La concejala de
Cultura, Glòria Tello, ha presidido la presentación de València, quan la ciutat aplega a l’horta, en un acto celebrado esta mañana en el Salón de Plenos del
Ayuntamiento y en el que han tomado parte también la concejala de Agricultura,
Huerta y Pueblos de Valencia, Consol Castillo, y el concejal de Desarrollo
Urbano Sostenible y Vivienda, Vicent Sarrià. Tal como ha subrayado Tello, el
libro es importante “no sólo por su contenido, sino porque supone un giro en la
línea editorial del Ayuntamiento: por primera vez se toma a la huerta como
referencia ineludible y real, a la vez que contemporánea y cargada de futuro”.
De hecho, ha explicado
la concejala, “el volumen da voz no sólo a especialistas en la huerta y sus
diversos patrimonios, sino también a quien es parte inherente de ella: las y
los antiguos labradores, las personas que gestionan huertos urbanos, o aquellas
que luchan desde fundaciones, asociaciones o movimientos reivindicativos por
una huerta limpia, propia y libre de ladrillo. Y siempre con la voluntad de
mantener y cuidar lo que aún queda para que la puedan disfrutar las
generaciones futuras”.
Glòria Tello ha
defendido la necesidad de poner en valor a figuras “con las que estamos en
deuda, y que merecen un reconocimiento de toda la ciudadanía por su labor en
defensa de nuestras tradiciones y nuestro patrimonio, por haber sido líderes
vecinales, por sus escritos de denuncia, o por su afán movilizador, siempre en
beneficio de Valencia”.
“PLANTEAMIENTOS
DEPREDADORES, ECONOMICISTAS E INCULTOS”
Por su parte, la
concejala Consol Castillo ha subrayado la importancia del legado de Eduard
Pérez Lluch y de gentes como él, “que allá por los años noventa clamamos, con
diferente nivel de éxito, para que planteamientos depredadores, economicistas
y, sobre todo, incultos, no aniquilaran muestras significativas de lo que nos
explica como valencianos, y que eran la garantía sostenible de la proyección de
futuro de la huerta y su patrimonio”.
Castillo ha rememorado
las acciones del movimiento Salvem el Pouet que, si bien infructuosas, “sí lograron
generar una nueva actitud hacia la conservación del patrimonio”. “No se puede
amar lo que no se conoce”, ha afirmado la concejala, “y estoy convencida de que,
si los valencianos hubieran conocido el valor de la huerta de Campanar y sus
alquerías, habría sido más difícil la manipulación que se produjo a mediados de
los años noventa.”
Por ello, la concejala
ha señalado el reto de las generaciones actuales, “que es conocer su patrimonio,
la vida de sus gentes, quiénes eran y qué hacían: el camí del Pouet, las
barracas, las alquerías, los molinos y las acequias, que explicaban una manera
de vivir de la tierra y una manera de construir y de hacer. Nos decían cómo
éramos los valencianos, nos hacía memoria de quiénes habíamos sido”, y ha
concluido subrayando la importancia de este homenaje a Eduard Pérez Lluch, “y a
todos los Eduards anónimos que no se resignaron a que la ciudad en su conjunto,
y la huerta, su patrimonio rural, cultural, constructivo, hídrico… fueran devorados
por una insaciable incultura y una desmesurada codicia”.
“NO HEMOS LLEGADO TARDE”
Durante su
intervención, el delegado de Urbanismo, Vicent Sarrià, ha destacado también “la
importancia que para el devenir de la ciudad tiene la existencia de personas
luchadoras que defienden un modelo de ciudad respetuoso con el pasado, que
preserva para nuestros hijos un entorno irrepetible como la huerta, y que
garantiza la calidad urbana de los barrios”.
“No hemos llegado
tarde”, ha asegurado Sarriá, quien se ha manifestado “particularmente orgulloso
de haber podido parar a tiempo una revisión del Plan General que recalificaba centenares
de hectáreas de huerta que ahora, afortunadamente, disfrutarán de la máxima
protección”. Y ello, mediante una serie de planes, programas y legislación “que
no sólo garantizan la protección, sino también dan instrumentos para lograr su
revitalización y viabilidad económica”. “Porque de nada sirve proteger si no se
dan alternativas para que la huerta sea viable y así también para quienes viven
en ella”, ha asegurado.
El concejal ha
señalado el “drástico cambio en este sentido en la ciudad de Valencia, que”, ha
añadido, “no es fácil ni gratis, porque supone reorientar completamente la
revisión de la ordenación de la ciudad para lograr dotaciones y equipamientos
que el anterior Gobierno local había fiado a los sectores urbanizables”. “Es
una tarea ingente”, ha concluido, “pero estamos enderezando el rumbo”.
EL SENTIR DE LAS GENTES Y EL TERRITORIO
Finalmente, ha tomado
la palabra el coordinador del libro, Víctor M. Algarra, quien ha evocado con
detalle su labor profesional y de activismo junto al fallecido Eduard Pérez
Lluch. Tal como ha explicado Algarra, la defensa de los barrios históricos, los
antiguos poblets de l’horta, y su patrimonio cultural, tal como lo entendía Pérez Lluch se basaba
en el conocimiento profundo de su historia, pero sobre todo en el sentir de su
gente y de la situación real del territorio.
El libro recoge todas
las intervenciones de las jornadas del pasado mes de marzo, en las que se
abordaron distintas vertientes, aspectos y miradas sobre el paisaje histórico y
la acción de recuperación: elementos concretos, como el regadío tradicional, el
abandono de las explotaciones agrarias, la destrucción del camí del Pouet, el
caso del Cabanyal, los huertos urbanos de Benimaclet, o el patrimonio menor de
los barrios. La última parte del volumen lleva por título “In memoriam”, y
supone un sentido homenaje a la figura de Pérez Lluch a través del testimonio,
reflexiones y recuerdos de personas que trabajaron a su lado a lo largo de los
años de investigación, pedagogía y activismo.
Víctor Algarra ha recordado
el fracaso de la lucha en defensa del Pouet de Campanar, que, sin embargo, sí
supuso una victoria en tanto que fue germen de la toma de conciencia colectiva junto
a vecinos y vecinas sobre la importancia de la defensa del patrimonio de los
barrios y pueblos, y ha realizado un llamamiento a continuar trabajando para
recuperar y proteger elementos que todavía hoy quedan.
“Es hora de rendir otros
homenajes a nuestros barrios históricos”, ha señalado, “antiguos pobles de l’horta
menospreciados por un tipo de centralismo que sólo valoraba aquello que estaba
dentro de las antiguas murallas medievales”. “No hay un centro histórico en
Valencia: hay muchos”, ha concluido, “y su recuperación no es un simple y
necesario ejercicio de dinamización vecinal, sino que puede ser una oportunidad
de diversificación de la oferta socioeconómica, cultural e incluso turística de
Valencia.”
